El justiciero

Mare i filla, soles a casa. És l’aniversari del pare, un cirurgià de bon cor interpretat per Bruce Willis que es troba a l’hospital per atendre una urgència. De cop, sobre el vidre d’una porta, es veu una ombra, com un cap que, quan es gira, dibuixa la silueta de la visera d’una gorra. Aquest és un dels detalls d’una escena clau a 'El justiciero': l’assalt d’uns lladres a la casa del bon doctor, que, després d’això, i amb la seva filla en coma, es precipitarà en una espiral de venjança i de violència. L’escena parteix d’un cert sadisme: a l’espectador ja se li ha anunciat que passarà un fet terrible, així que ara se’l convida a observar-lo. El detall no és casual: Eli Roth és un gran amant d’endinsar-se en el terror més frontal. A partir de la premissa de l’home pacífic que decideix empunyar les armes, construeix una cinta d’acció perfectament acoblada, crítica amb els EUA del rifle i irònica en la referència al personatge que Willis va encarnar a El protegido, una altra pel·lícula d’home comú convertit en justicier.