El intercambio

Situacions estrambòtiques, diàlegs enravenats i personatges que són caricatures. El director Ignacio Nacho debuta en la direcció amb aquesta comèdia tan marciana com tendent al ridícul, per la forma que té de plasmar situacions que podrien ser delirants i divertides i acaben desprenent una certa sensació d'incomoditat. Per exemple, una escena entre Rossy de Palma i Pepón Nieto intentant mantenir relacions sexuals, ella vestida de legionària i ell de moltó. Tots els elements del grotesc confeccionats per donar-li un to picant i desinhibit a la proposta no funcionen, tampoc la seva atmosfera surrealista com si fos un encreuament impossible entre David Lynch i 'Perdona bonita pero Lucas me quería a mí', encara que els actors fan el que poden per salvar la seva dignitat.