El instante más oscuro

Christopher Nolan ens va enlluernar amb la capacitat immersiva del seu 'Dunkerque'. Però si preferiu les pel·lícules de la Segona Guerra Mundial que tenen diàleg, un toc de sinuositat i –és demanar massa?– una mica d’actuació poderosa, el perfil del director Joe Wright del primer ministre Winston Churchill és la pel·lícula de guerra guanyadora. Wright ja va trepitjar abans les platges franceses amb 'Expiació', l’any 2007, capturant tota l’evacuació britànica i el caos que va envoltar-la en un llegendari pla-seqüència de cinc minuts. 'El instante más oscuro' és una pel·lícula de munició verbal, i el seu calibre és alt. Pot ser que al principi us escandalitzeu quan veieu un Gary Oldman enterrat sota un quilo de pròtesi facial, però el personatge aviat satisfarà les vostres expectatives quan us el trobeu ajupit a terra perseguint un gat esmunyedís, o esmorzant whisky i puros al costat de la seva obedient secretària Elizabeth (Lily James). L’espectacle és una meravella, sobretot per l’aprofundiment en un retrat espiritual del lideratge de la guerra, amb l’ego, el dubte i les exigències d’un moment terrible. Tot i alguna petita relliscada, el film ens deixa amb un sentit vertiginosament emocional de la història. On són els Churchills d’avui? La pel·lícula és una invitació a la grandesa; tant de bo algú senti la crida.