El Grinch

Torna el Grinch, sense les ganyotes de Jim Carrey, i una mica menys rondinaire del que podríem esperar. Aquesta nova incursió en el relat de Dr. Seuss és una animació d’Illumination, el mateix estudi que va fer 'Canta', 'Mascotes' i les pel·lícules dels Mínions, que pel traç s’acosta a l’estètica del llibre original, pintat a mà, del 1957. El verd del personatge, però, s’inspira en el del cartoon de Chuck Jones, del 1966. 

El més destacable és que aquest cop el Grinch té la veu de Benedict Cumberbatch, que li confereix un to nasal i purità, alhora que en suavitza el caràcter i el fa una mica més trist (sobretot en l’escena en què canta 'All by myself' mentre toca un orgue gegant). Val a dir que no hi ha gaire exploració psicològica. La pel·lícula es presenta com una sèrie d’episodis de slapstick, no sempre ben integrats i sense cap secundari memorable. Fins i tot al Grinch, a estones, li costa mantenir el carisma. Però hi ha alguns detalls dignes de ser elogiats. Per exemple, el narrador que fa Pharrell Williams, com un càlid homenatge a l’autor del llibre.