Fa un parell d’anys, Pascal Plisson va estrenar 'Camí a l’escola', un documental on es narrava la història de quatre nens que havien de vèncer molts obstacles per anar cada dia a estudiar. La fórmula va sortir molt bé, encara que no podia amagar la seva trampa. Això el va fer plantejar-se una mena de continuació amb una mateixa estructura i objectius. Però aquest segon documental no funciona igual que el primer. L’encant i la (falsa) espontaneïtat de 'Camí a l’escola', ha deixat pas a una (falsa) representació de la realitat. És cert que Albert, Nidhi, Tom i Deegii existeixen i les seves vides són reals.
És cert que tots quatre lluiten per arribar al Gran Dia que pot canviar la seva vida. I amb tot, tenim la sensació d’estar davant d’una posada en escena que poc o res té a veure amb els protagonistes. De totes maneres, benvingut sigui un film optimista i esperançador que demostra que si un vol, pot arribar a aconseguir allò que es proposa.