El clan

Centrada en el cas real d’un feixista supervivent de la dictadura argentina dels 70, dedicat després a segrestar milionaris amb la complicitat de la seva família, 'El clan' resulta una pel·lícula superficial i efectista. Pablo Trapero –de 'Mundo grúa' a 'Elefante blanco', amb un estil cada cop menys subtil i més de traç gruixut– observa els seus personatges amb indiferència no exempta de cinisme, i fins i tot imita l’estil de Tarantino o Scorsese per donar lluentor a un 'thriller' polític sense cap rigor que, en canvi, fa espectacle de qüestions que necessitaven una mica més de reflexió. Així, el vertigen absurd de la posada en escena i l’ús de cançons pop acaben fabricant un film afectat, ple de focs d’artifici.