El bailarín

A banda de ser un dels grans ballarins de la història, Rudolf Nuréiev va ser també una bomba de rellotgeria. Amic de Mick Jagger i Freddie Mercury, va trencar la mandíbula d’un company ballarí i va llançar-li una cadira al director de cinema Franco Zeffirelli. El seu propi coreògraf va definir-lo com “un artista, un animal i un imbècil”. Però sembla que Ralph Fiennes estigui guardant els capítols més sucosos de la vida de Nuréiev per a una seqüela explosiva. Amb aquest biopic contingut, ell i el guionista David Hare han optat per centrar-se en els orígens, des de la seva infància rural a la icona soviètica i més tard al desertor de la Guerra Freda. La pel·lícula està rodada amb elegància, les escenes de ballet impressionen i el ballarí Oleg Ivenko és un veritable descobriment que fa que el paper sigui una barreja explosiva de curiositat, ego i vanitat infantil. Tot i això, no hi ha rastre del nervi de l’autèntic Nuréiev i el film suavitza la seva sexualitat fins al punt que gairebé s’ha d’endevinar que era gai. S’agrairia una mica menys de lírica i una mica més de grapa.