[title]
A l'anterior pel·lícula de Medem, 'Mama', Penélope Cruz feia d’una mare embarassada i malalta terminal, que es preparava per donar a llum alhora que s’enfrontava a la imatge d’una tomba oberta, en un procés destructiu i màgic a la vegada. Si pensem en 'Caótica Ana', Manuela Vellés era una noia que contenia dins seu les ànimes de moltes dones que havien sofert abans que ella, en martiris i tortures, totes amb un dolor compartit. El que ens explica a 'El árbol de la sangre' és la història de dos amants que podrien haver-se trobat al cercle polar, que exploren els seus respectius arbres genealògics per escriure una novel·la en què invocaran les forces ancestrals, una mena de tragèdia congènita basada en un dimoni heretat que els gangrena des de dins, i que s’encomana de l’un a l’altre a cada carícia, a cada gest carnal, com un virus que es volen arrencar i no poden.