[title]
Fa cinc anys, l’uruguaià Federico Veiroj va dirigir 'La vida útil', una mena de retrat romàntic d’un tipus qualsevol, una celebració del cinema i de l’amor. Ara, amb El apóstata, continua el seu discurs amb la recreació d’un altre personatge, diguem-ne que la contrafigura d’aquell primer: un jove que vol renunciar oficialment a la seva condició de catòlic, però també a la vida que porta, una existència sense objectius, banal, enmig de dues dones que no pot aconseguir. La pel·lícula és arriscada, i de vegades dubta fins i tot dels seus camins estètics. Però aquesta vaciŀlació resulta essencial per als seus objectius, i tot plegat acaba adquirint una densitat fascinant i contundent: a mig camí entre la crònica existencial i el relat aŀlucinat, 'El apóstata' és una de les millors pel·lícules hispanes que hem vist en els darrers temps.