El amor es extraño

Ira Sachs cita Ozu com el model d’El amor es extraño i, tot i que el film sembli molt novaiorquès, amb les seves copes de vi blanc abans de sopar, el seu classisme inteŀlectual i els dilemes morals provocats pels lloguers prohibitius, no és tan diferent de 'Cuentos de Tokio'. La narració sintètica, condensada, a la qual tendeix l’autor de 'Keep the lights on' pot semblar en excés determinista, quan té massa pressa per plantejar el drama –la provisional separació d’un matrimoni gai, exceŀlents Lithgow i Molina, que es veuen forçats a ser convidats de pedra en llars alienes– i ensenyar l’inevitable egoisme de tots aquells que han proclamat el seu afecte incondicional quan no havien de sacrificar res per demostrar-lo.