El amante doble

Ras i curt, 'El amante doble' ens dona la benvinguda amb el pla detall d’una vagina, que a través d’una fosa de muntatge es transforma màgicament en un ull del qual vessa una llàgrima. François Ozon va fort, i tot i que la seva darrera pel·lícula mai no aconsegueix igualar l’atreviment d’aquesta obertura formosa, sí que recupera el pols provocador dels seus inicis, traient-se de la màniga un caramel erotitzat que s’emmiralla en el funambulisme inversemblant del cinema de Brian De Palma. Quan Marine Vacht, a qui Ozon va descobrir a 'Jove i bonica', perd el cap pel psiquiatre interpretat per Jérémie Renier i pel seu pertorbador germà bessó (o són la mateixa persona?), el film s’esquerda en un laberint d’intriga psicològica, que a estones manipula la imatge de manera aberrant per tal de visualitzar desitjos i baixes passions, però també té idees de feliç senzillesa, com ara difuminar una pantalla partida per suggerir l’atracció que senten dos personatges que encara no han fet el primer pas cap al contacte físic.