Dos buenos tipos

Aquest és el 'Puro vicio' per a qui no li agradi Thomas Pynchon. O el 'Boogie nights' per a qui li faci mandra la talla XL. De tan retorçada, la trama és ben simple, i les ambicions de Shane Black són modestes i derivatives: fer una altra 'buddy movie' a manera de preqüela per a aquelles que es va inventar als anys 80, quan va escriure 'Arma letal'. Hi ha una certa empatia per als personatges –sobretot per a Ryan Gosling, comodíssim explotant la seva vis còmica–, la troballa d’una jove promesa, Angourie Rice, i el retrat d’un període històric, aquells 70 tan disco, que sempre fan gràcia. I aquest exercici del 'noir' desencantat es converteix en el retrat d’una era corrupta, ni més ni menys que quan Bogart feia de Marlowe.