Dogman

Quan va fer la incursió en el rebost de la màfia napolitana de 'Gomorra,' Matteo Garrone va cartografiar un immens ecosistema del crim organitzat, poblat per personatges increïbles i brots de violència viciosa. A 'Dogman', la seva darrera odissea en les misèries marginals d’Itàlia, la vida criminal que hi retrata és molt menys planificada, més espontània, tot i que la cruesa amb què apareix representada provoca el mateix impacte, aquest cop amb un punt de vista molt més tancat i claustrofòbic. Vagament inspirada en un incident real, és un relat íntim sobre un bon home que paga un preu altíssim per les seves debilitats. De fet, suggereix que un humà i un gos no reaccionen de manera diferent quan se senten arraconats. El sentiment general és com d’estar escoltant la faula d'Isop que Martin Scorsese explicaria als seus fills.