Después de la tormenta

Hirokazu Koreeda s’ha especialitzat en els darres anys en una mena de comèdies dramàtiques que exploren l’àmbit de la família i la seva relació amb la infància. Variacions entorn uns quants personatges i situacions contemplats amb cura i sensibilitat, aquests films evoquen el cinema de Yasujiro Ozu en un to menor i humil. Doncs bé, 'Después de la tormenta' pertany a aquesta tendència, sense ser-ne una de les millors mostres. L’anècdota del pare separat i maldestre que ha de passar la nit amb l'exdona i el fill a causa d’una tempesta, sota la mirada vigilant d’una mare complaent, esdevé una col·lecció d’estampes costumistes agradables, però sense més transcendència. I encara que Koreeda domina la fòrmula a la perfecció, alguna cosa d’original s’ha perdut en el camí des d’aquella memorable 'Nadie sabe' (2004) que va donar origen al seu estil.