[title]
Havíem perdut la pista a Whit Stillman, aquell retratista de la joventut novaiorquesa més sofisticada que a principis dels anys 90 va donar-se a conèixer amb films com 'Metropolitan' i 'Barcelona'. Després de més de deu anys sense posar-se rere una càmera, reapareix amb un dels films més insòlits i encantadors de l’any, una pel·lícula amb un aire atemporal que retorna la frescor a un terreny tan esgotat com el de la comèdia universitària, gràcies a unes protagonistes que semblen personatges dels anys 30 amb gustos dels 50 en un campus del segle XXI. Lluny d’explotar aquesta extravagància, Stillman aplica al seu film un to contingut que mai no es desborda, tot i deixar-se anar amb temes com la febre del ball com a teràpia contra la depressió, les tendències suïcides i, fins i tot, el sexe a la manera dels càtars... Elegant i lletraferida (quina meravella de diàlegs!), 'Damiselas en apuros' desconcerta abans de captivar per complet. –Eulàlia Iglesias.