[title]
Poques sagues han aconseguit perfilar l’evolució d’un personatge com Sylvester Stallone amb 'Rocky'. L’hem vist començar, guanyar, perdre i envellir, mentre el món al seu al voltant canviava. Ni tan sols un director tan aficionat a retratar el pas del temps com Richard Linklater ho hauria superat. Heus aquí el retrat d’una figura icònica en diferents moments de la història, abastant un ventall de gairebé 40 anys.
Els fans de la saga podrien considerar 'Creed. La leyenda de Rocky' com un últim episodi apòcrif, atès que és la primera vegada que Stallone no està involucrat en l’escriptura del guió. No obstant això, el jove director independent Ryan Coogler ha aconseguit recuperar l’herència de la mitologia de l’heroi filtrant els seus elements constitutius a través d’una personalitat inconfusible, adaptant el relat als nous temps però sense desvirtuar ni un àtom la seva veritable essència.
Aquí hi ha de nou l’esperit de superació, l’esforç i el sacrifici per aconseguir els somnis, els personatges desarrelats, els carrers de Filadèlfia. I un 'Rocky' més gran i cansat, que s’ha quedat sol i que troba en la figura del seu pupil no només l’oportunitat de transferir els seus coneixements, sinó d’establir amb ell una emotiva relació pare-fill.
'Creed' abraça un to crepuscular i nostàlgic, però també sap treure partit de l’èpica, d’una fotografia plantejada des del virtuosisme i la precisió tècnica (quins combats en pla seqüencia!). Però el més emocionant és assistir al transvasament d’un llegat. El que es crea entre Rocky Balboa i el seu alumne és el que Stallone cedeix a Coogler.