Casi imposible

El plantejament està un pèl passat de moda: Bob Odenkirk interpreta un president dels Estats Units l’única qualificació del qual és que n’ha interpretat un a la televisió (cosa que, de fet, el qualifica més que Trump). Amb la intenció de dimitir per dedicar-se al cinema, proposa per al càrrec Charlotte Field (Charlize Theron), la seva secretària d’estat, tan addicta a la feina com insípida. Com trencarà aquesta candidata hillaryesca el sostre de vidre? Utilitzant les habilitats
de paraula de Fred Flarsky (Seth Rogen), un periodista a l’atur a qui havia fet de cangur quan era adolescent. La trama central, que és l’improbable afer entre aquests dos personatges als antípodes, fluixeja. Però després hi ha una escena en què Theron va col·locada d’MDMA que té la dosi justa d’irreverència. Les interpretacions són, en general, divertides, però la part de l’afer continua sent massa forçada. Una pel·lícula més intel·ligent ens hauria fet descobrir-los més lentament, apostant per una atracció basada en idees. Però qui ho sap, potser hi estem pensant massa.