Capitán América: Civil War

Potser el còctel us resultarà familiar: dos herois icònics fent la guerra durant dues hores i mitja d’èpica, danys coŀlaterals, cameos d’un extens elenc de fantasies emmascarades, tot plegat només per assegurar-nos que la fórmula aguantarà unes deu pel·lícules més. Per sort, aquest 'Capitán América: Civil War' està empaquetat amb l’únic ingredient que els creadors de 'Batman v. Superman' es van deixar pel camí, que és l’alegria. No ens confonguem, això no significa que tot sigui un camí de roses. Els germans Russo ens expliquen el violent final d’una amistat que semblava indestructible, amb totes les qüestions morals que mica en mica van sortint a la superfície. L’alegria es desprèn d’uns personatges amb els quals ens identifiquem, d’unes escenes d’acció trepidants, de salts, acrobàcies aèries i trucs de lluita que exsuden adrenalina, i un discurs de treure’s el barret.