Campeones

Javier Fesser abandona l’imaginari visual surrealista que l’havia caracteritzat durant bona part de la seva trajectòria per establir-se en el terreny del costumisme a través d’una sèrie de personatges que no necessiten la fantasia per cridar l’atenció, perquè ja tenen el sentit de la meravella incrustat en el seu ADN.

Resulta complicat resistir-se a la tendresa que desprèn aquest equip de bàsquet format per discapacitats intel·lectuals que troben en l’esport, la companyonia i l’amistat una il·lusió amb la qual omplir la vida.

Però el més complicat que aconsegueix Fesser no és fer riure i plorar, sinó que l’espectador accepti sense objeccions la manipulació emocional, el subratllat i l’element emfàtic. I tot gràcies al fet que des del primer moment el director va de cara, sense enganyar ningú. Una comèdia gairebé kamikaze.