[title]
Benvinguts al museu de cera. A l’esquerra hi ha la nostàlgia per un Hollywood que funcionava, als anys 30, d’una manera molt semblant a avui en dia. A la dreta, els gàngsters, els clubs nocturns, els crims amorals hereus de l’època de 'Delictes i faltes'. I hi ha el romanticisme frustrat per l’ambició i els diners, però tota emoció sembla desterrada per una direcció insípida, que arrossega la falta d’empatia que genera un actor com Jesse Eisenberg, lleugerament compensada pel carisma, alhora contingut i glamurós, de Kristen Stewart.
Els colors digitals de Vittorio Storaro fan que 'Café society' sembli més maca del que és, i malgrat que la reconstrucció d’època és prou acurada, la pel·lícula està embalsamada per la seva pròpia apatia, com si li fes mandra aixecar-se del llit.