Boi Neon

De la primera pel·lícula de Gabriel Mascaro, ‘Vientos de agosto’, me’n queda un record com una brisa d’estiu. Se situava en un poble de Recife al costat d’un cementiri subaquàtic, on els ossos anaven com castanyoles al ritme dels corrents marítims, i on hi havia una escena en què una noia en biquini s’untava el cos amb Coca-cola calenta per protegir-se del sol. I allà, amb unes quantes imatges,vaig entendre que el subtil talent de Mascaro rau en la seva capacitat de retirar la realitat del món, com qui estira el cobrellit de sobre el cos de l’amant, i destapa un univers ple d’estímuls que freguen les línies de la fantasia. ‘Boi neon’ és el seu segon llargmetratge, i ens porta a conèixer una comunitat suspesa entre el temps i la terra batuda, que gestiona un redol. Els toros surten de nit amb llums fluorescents sobre el llom, i les dones es disfressen com cavalls i es deixen manipular per l’art de la doma en una barra americana. Tot us semblarà estranyament fascinant.