[title]
Una gloriosa, exasperant i absurda farsa renaixentista. Monges sexualitzades, icones religioses convertides en joguines sexuals... Els detalls són salvatges, però aquesta història és majestuosa d’una manera força poc interessant. Benedetta –un personatge basat en una història real– és monja i afirma que té connexió directa amb Jesús. Aquesta relació posarà el convent cap per avall, sobretot perquè els seus miracles són paral·lels a l’afer que desenvolupa amb una jove novella, Bartolomea. La jove suscitarà murmuris dins l’orde, però l’adulta s’obrirà pas entre les seves companyes i arribarà a ser la nova Reverenda Mare.
Entre l’erotisme i l’humor, i sense cap subtilitat, les provocacions del director són percebudes com un intent de provocar els conservadors, que potser haurien reaccionat amb fúria fa 30 o 40 anys. Avui en dia, però, Benedetta esdevé un comentari divertit i evident sobre el poder i la corrupció. Si hi busques una mirada més profunda, en sortiràs decebut.