[title]
Costa imaginar algú que encarni més a la perfecció que Charlize Theron la rossa atòmica d’aquest thriller d’espies ambientat a un Berlín sacsejat, amb el mur a punt de caure. L’actriu demostra, com ja havia fet a 'Mad Max: Fúria a la carretera', el seu carisma excepcional com a heroïna d’acció. Vistosa, rítmica, amb una banda sonora curulla d’èxits de l’època i una seqüència de lluita amb vocació enlluernadora, 'Atòmica' podria haver estat la variant femenina del punt on es troben les millors virtuts de John Wick (David Leitch va dirigir la primera entrega d’aquesta sèrie), James Bond i la saga 'Bourne'.
I tanmateix, la pel·lícula té molta aparença i molt poca substància. La ciutat de Berlín es presenta a través de solucions visuals molt simples i un garbuix de tòpics superficials, lluny de l’escenari vibrant i convuls de l’època. El clima asfixiant del final de la Guerra Freda queda reduït al típic joc de traïcions i girs de guió que pretenen animar la trama amb cops d’efecte. I mentre James McAvoy s’abandona a la seva vena més histriònica, al personatge de Theron li manca aquella espurna de vida pròpia que li trauria el trist regust de producte prefabricat.