Asuntos de familia

En el seu debut com a directora, Maha Haj ha intentat simbolitzar a través d’imatges el singular conflicte amb el qual ha hagut de conviure: ser palestina tot i haver nascut en una ciutat israeliana com Natzaret. I ho fa a través d’una família i la descripció de diferents generacions que han après a relativitzar la tibant situació per centrar-se en qüestions més banals com els diferents conflictes personals. La política, aquí, apareix com a teló de fons.

Un matrimoni que ja no té res a dir-se, una anciana que es nega a oblidar una part del seu passat tot i que no és conscient del present i una sèrie de joves desorientats i atrapats en un món en el qual saben que no poden ser del tot lliures. Tres generacions diferents en una cinta coral. La directora plasma amb especial sensibilitat alguns passatges (la història de l’home que mai no ha vist el mar) per contrarestar la incomoditat del context (la discussió en el control fronterer amb els guàrdies armats), però en general opta per un to lleuger, unes vegades més còmic, d’altres més malenconiós, fins i tot també poètic, per parlar de la incomunicació i l’estancament vital. Temes que, si bé és cert que són universals, aquí cobren un sentit diferent. El cert és que té una gran potència metafòrica.