[title]
No s’estima cronològicament. No hi ha res menys lineal que l’amor, sempre sotmès a la tensió entre el cor i la raó, entre la voluntat individual i la pressió de l’entorn. El romanès Calin Peter Netzer complica el retrat d’una turbulenta relació sentimental contemplant l'amor com una patologia bipolar. És lògic, doncs, que la psicoteràpia ocupi un lloc privilegiat en el discurs d''Ana, mon amour', provocant indirectament una fragmentació en el relat que, lluny de despistar, ens ajuda a entendre la complexitat polièdrica d’un flux emocional que converteix els dos protagonistes en víctimes i botxins alhora. Gràcies a una excel·lent concepció del muntatge i a l’extraordinària consistència del treball dels actors, Netzer demostra que, de vegades, estimar és destruir-nos amb l’ajut de l’altre.