Aloys

En l'era de les xarxes socials i la sobreexposició, el director suís Tobias Nölle aposta per realitzar un tractat sobre la incomunicació i la solitud a través d'un personatge que es troba pràcticament blindat a l'exterior. I ho fa amb delicadesa i sensibilitat a l'hora d'abordar el sentiment d'apatia enfront del món que ens envolta, aportant dosi d'originalitat al desconcert.

'Aloys' ha estat comparada amb el cinema de Charlie Kaufman perquè aprofundeix en el subconscient del protagonista a través del surrealisme i la sensibilitat onírica. Però en aquest cas, d'una manera molt més minimalista i austera, a través de la precisa descripció d'un paisatge humà desolat que a poc a poc es va obrint a l'esperança a través del romanticisme. Una enigmàtica i sensorial rondalla sobre la necessitat de contacte físic i emocional.