Absolutamente todo

El retorn dels Monty Python s’havia de vendre solet, com la promesa d’un nou refregit dels seus gags i ocurrències. Els podíem perdonar que haguessin perdut vigor físic per l’edat, però no que els sortís una pel·lícula tan poc àgil, on no funcionen bé ni les marcianades de sempre. I és cert que la veu en off, amb locució de Robin Williams en un dels seus últims papers, està resolta amb gràcia.

El principal problema és el protagonista, un Simon Pegg demacrat, dotat amb poders divins, que resulta esgotador des de l’inici. El destí de la humanitat està a les seves mans, i si utilitza els dons de manera correcta aconseguirà salvar el planeta. Si no, la població mundial se n’anirà en orris. Aquesta trama, un producte de ciència-ficció imaginatiu de l’estil Gilliam, està salpebrada amb algunes bromes semidecents i una moral encantadora sobre la lliure voluntat i els desitjos que cada home i dona decideix cultivar. Però la crema no acaba de quallar.