Abracadabra

Una pel·lícula que pateix, com el seu protagonista, d’un sever trastorn de personalitat. Ara sembla una relectura nostàlgica de '¿Qué he hecho yo para merecer esto?' (la Maribel Verdú, excel·lent, fent de Carmen Maura), ara un crit contra la violència de gènere, ara un 'slasher' esquitxat amb possessions demoníaques, ara un vodevil amb ximpanzé embogit, ara el retrat d’una dona sota la influència.

Benvinguda la capacitat de risc d’un Pablo Berger que ha preferit fer-se mal abans que protegir-se amb el merescut Goya per 'Blancanieves'. La barreja no sempre resulta orgànica, i els canvis de to i registre, que busquen un fil en la tradició d’un costumisme d’arrel esperpèntica, maregen tant com pertorben. El resultat és, com a mínim, singular i desconcertant.