120 pulsaciones por minuto

Com 'Estiu 1993', el tercer llargmetratge de Robin Campillo es remunta a principis dels 90 per rememorar els temps de la sida. Però en aquest cas la malaltia és al centre de tota la pel·lícula. '120 pulsaciones por minuto' recorda la militància d’Act Up París, una de les organitzacions que més va lluitar per posar llum sobre el VIH i per l’existència de polítiques sanitàries adients. Com ja passava a 'La classe', el film de Laurent Cantet del qual Campillo és guionista, '120 pulsaciones por minuto' reconstrueix les trobades i les accions dels membres de l’organització amb una vivesa gairebé documental, en un retrat de l’activisme com una àgora oberta, heterogènia i divergent. Fins al punt que, en una història de protagonisme col·lectiu, els dos personatges amb més pes, Thibauld (un dels capdavanters del grup) i Sean (personificació dels estralls de la malaltia), mantenen postures ideològiques i personals confrontades. La militància pública dels protagonistes s’entrellaça amb la forma que tenen d’encarar les relacions i el VIH en les seves vides privades, en una manera d’entendre la quotidianitat des de l’activisme que manté plena vigència. Campillo fa memòria viva d’aquells dies en un film que batega al ritme de l’emoció i la revolta.