L’Artur Martínez –estrella Michelin per l’egarenc Capritx- ha posat La Taverna del Ciri, al bell mig de Terrassa (a un metre dels FGC!). Un restaurant de definició ràpida: 'De dia, fem un menú que ret homenatge a la cullera i la cuina més senzilla. I de nit tapes de les de sucar-hi pa, clàssiques: mandonguilles, braves, pop, capipota...', diu. Un concepte clar però ple de matisos; Martínez apunta a la cuina de fonda en versió ultralocal i gamma alta: 'Tots els vins són de 20 km a la rodona. Posem la distància: vins d’Ullastrell, 4 km. Volem explicar que a 20 km tens vins bons!', explica. No hi ha gintònics ni combinats, sinó digestius catalans centenaris, com l’anís taronja de Caldes. 'I no som vermuteria, aquest no és un lloc per apalancar-se, sinó per menjar', adverteix.
Martínez i el seu soci, el també egarenc Marc Ribas (cal presentació? Sí, el xef de 'Cuines'), van de cara a barraca amb un menú de migdia que sembla una carta: set primers i set segons, amb postres, pa i vi: per menys de 16 €. Primers de verdura i cullera amb ànim d’arqueologia reivindicativa ('volem dignificar i donar a conèixer'), com el poti-poti de Mura, amanida de bacallà amb patates típica del Bages o uns cigronets al dente amb capipota de gelatina celestial. I de segon, entrades del diccionari del corpus català amb algun twist, com ja vam gaudir a l’excel·lent Matís Bar: encara somio amb aquelles mandonguilles de jardinera, aquí reapareix la bola com a mar i muntanya clàssic, però amb retalls de pop en lloc de sípia. O llata de vaca guisada, gruixuda com una sola d’espardenya però tendra i gustosa, aromatitzada i alleugerida amb un remenat de pamplines (herba de marge oblidada i gens sospitosa de superaliment, antic farratge de gallines).
Poques històries: 'Cada dia el Pere Botifoll ens deixa verdura eco al taulell. No passen per cambra, rentades i directes al menú'. Com cada dia ve una pastissera que de 7 a 12 deixa preparades crema catalana, arròs amb llet o unes torradetes de Santa Teresa de la mida del cap d’un nadó que són un desfici. 'Cal ser més puristes que el papa, cuinar senzill però clavar els plats. Acabem de començar'. Acaben de començar, però ja ho fan brutaaaaaal.